Dido i Enees

Al llibre IV de l'Eneida de Vigili, la reina cartaginesa Dido i el troià Enees viuen una apassionada i tràgica història d'amor.

El mite, la llegenda, l'amor, el destí tràgic de dos personatges. Tot ens ha cridat l'atenció i l'emoció i podem trobar aquests dos personatges en manifestacions artístiques diverses. En primer lloc, és clar, els elegants hexàmetres de Virgili:

si bene quid de te merui, fuit aut tibi quicquam
dulce meum, miserere domus labentis et istam,
oro, si quis adhuc precibus locus, exue mentem.
te propter Libycae gentes Nomadumque tyranni               320
odere, infensi Tyrii; te propter eundem
exstinctus pudor et, qua sola sidera adibam,
fama prior. cui me moribundam deseris hospes
(hoc solum nomen quoniam de coniuge restat)?
quid moror? an mea Pygmalion dum moenia frater               325
destruat aut captam ducat Gaetulus Iarbas?
saltem si qua mihi de te suscepta fuisset
ante fugam suboles, si quis mihi paruulus aula
luderet Aeneas, qui te tamen ore referret,
non equidem omnino capta ac deserta uiderer.'  


El pintor francès Pierre-Narcisse Guérin va pintar aquest Dido i Enees que podem trobar al Louvre

Dido i Enees, de Guérin, 1815, el Louvre . Foto de litmuse a Flickr

I Henry Purcell va composar una espèndida òpera amb el títol de Dido i Enees (títol original en anglès Dido and Aeneas) el 1869. El lament final de la reina Dido és una de les àries més famoses. Aquí en tenim una mostra

Γνῶθι σεαυτόν - Coneix-te a tu mateix

L'exhortació "Coneix-te a tu mateix", en llatí Nosce te ipsum, és una frase que estava inscrita a l'entrada del temple de Delfos i que Sòcrates va prendre com a màxima expressió de la seva filosofia.

Via sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid

Oh, caminant que passes per aquest camí
assabenta't de qui fou el jove
les restes del qual descansen en aquesta tomba
Apiada-te'n
i ofereix-li la teva salutació

El sacrifici d'Ifigènia

Ifigènia, d'Anselm Feuerbach, 1871 - Staatsgalerie, Sttutgart

"El sacrifici d'Ifigènia" va aparèixer en unes excavacions que es van fer a la ruïnes d'Empúries i el van trobar al terra d'una de les mansions més luxoses que hi havia a la ciutat. Es tracta d'un mosaic de gran qualitat, de mida reduïda i fàcil de transportar. Els experts pensen que va ser elaborat a Antioquia o a Atenes, entre els segles II i I abans de Crist.


Aquest mosaic està inspirat en un fet molt important de la mitologia grega, explicat per Eurípides a "Ifigènia a Aulida". La flota grega, preparada per anar a fer la guerra contra Troia, no podia sortir de port perquè no bufaven vents favorables. Aleshores, l'endeví Calcant va vaticinar que, perquè canviessin els vents, calia sacrificar Ifigènia, filla del rei Agamèmnon, a la deessa Àrtemis.


El mosaic mostra el moment en què condueixen Ifigènia a l'escenari de la seva mort, amb l'altar preparat per al sacrifici i els soldats observant l'escena. Acompanyen Ifigènia el seu pare Agamèmnon; Menelau, rei d'Esparta i oncle d'Ifigènia; l'endeví Calcant i Ulisses. Sobre una pilastra hi ha representats Àrtemis, deessa de la caça, i el seu germà, el déu Apol·lo. Al mosaic també hi apareix la cérvola que, finalment, serà immolada en lloc d'Ifigènia.

Llatinismes a la premsa escrita

Proposta de treball sobre els llatinismes en la premsa escrita a partir de la següent webquest

Clica aquí per entrar-hi

Lectura de L'Eneida, de Vigili. Llibre II, versos 556-575

A partir del projecte promogut per Carlos Cabanillas, de Chiron, els alumnes de primer de batxillerat de llengua llatina van enregistrar la lectura del fragment proposat. Aquí en teniu el resultat

Restes materials romanes a la Península Ibèrica

Mapa resultant de la col·laboració dels alumnes de llengua llatina de 2n de batxillerat del curs 200-2011.


Mostra Restes materials romanes a la Península en un mapa més gran

De Súnion a Σούνιο

El nostre trajecte, ple de coses interessants i de llocs inoblidables. El mapa que tenim a continuació ha estat un projecte col·laboratiu dels nois i noies de llatí de primer de batxillerat del curs 2010-2011


Mostra De Súnion a Sounio en un mapa més gran

Súnion, t'evocaré de lluny amb un crit d'alegria

El passat 12 d'abril de 2011, un any més - i en van set- a recer de les columnes del temple de Posidó, el nostre curs de Primer de Batxillerat, aplegat davant l'Egeu blavós, va escoltar el poema d'en Carles Riba. El món clàssic i l'Escola s'aplegaven de nou en un moment emocionant que recull la nostra fotografia