Al llibre IV de l'Eneida de Vigili, la reina cartaginesa Dido i el troià Enees viuen una apassionada i tràgica història d'amor.
El mite, la llegenda, l'amor, el destí tràgic de dos personatges. Tot ens ha cridat l'atenció i l'emoció i podem trobar aquests dos personatges en manifestacions artístiques diverses. En primer lloc, és clar, els elegants hexàmetres de Virgili:
si bene quid de te merui, fuit aut tibi quicquam
dulce meum, miserere domus labentis et istam,
oro, si quis adhuc precibus locus, exue mentem.
te propter Libycae gentes Nomadumque tyranni 320
odere, infensi Tyrii; te propter eundem
exstinctus pudor et, qua sola sidera adibam,
fama prior. cui me moribundam deseris hospes
(hoc solum nomen quoniam de coniuge restat)?
quid moror? an mea Pygmalion dum moenia frater 325
destruat aut captam ducat Gaetulus Iarbas?
saltem si qua mihi de te suscepta fuisset
ante fugam suboles, si quis mihi paruulus aula
luderet Aeneas, qui te tamen ore referret,
non equidem omnino capta ac deserta uiderer.'
El pintor francès Pierre-Narcisse Guérin va pintar aquest Dido i Enees que podem trobar al Louvre
I Henry Purcell va composar una espèndida òpera amb el títol de Dido i Enees (títol original en anglès Dido and Aeneas) el 1869. El lament final de la reina Dido és una de les àries més famoses. Aquí en tenim una mostra
El mite, la llegenda, l'amor, el destí tràgic de dos personatges. Tot ens ha cridat l'atenció i l'emoció i podem trobar aquests dos personatges en manifestacions artístiques diverses. En primer lloc, és clar, els elegants hexàmetres de Virgili:
si bene quid de te merui, fuit aut tibi quicquam
dulce meum, miserere domus labentis et istam,
oro, si quis adhuc precibus locus, exue mentem.
te propter Libycae gentes Nomadumque tyranni 320
odere, infensi Tyrii; te propter eundem
exstinctus pudor et, qua sola sidera adibam,
fama prior. cui me moribundam deseris hospes
(hoc solum nomen quoniam de coniuge restat)?
quid moror? an mea Pygmalion dum moenia frater 325
destruat aut captam ducat Gaetulus Iarbas?
saltem si qua mihi de te suscepta fuisset
ante fugam suboles, si quis mihi paruulus aula
luderet Aeneas, qui te tamen ore referret,
non equidem omnino capta ac deserta uiderer.'
El pintor francès Pierre-Narcisse Guérin va pintar aquest Dido i Enees que podem trobar al Louvre
 |
| Dido i Enees, de Guérin, 1815, el Louvre . Foto de litmuse a Flickr |
I Henry Purcell va composar una espèndida òpera amb el títol de Dido i Enees (títol original en anglès Dido and Aeneas) el 1869. El lament final de la reina Dido és una de les àries més famoses. Aquí en tenim una mostra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada