dissabte, 28 de maig del 2011

Apol·lo i Dafne, de Bernini






























Per encàrreg del cardenal Borghese, Gian Lorenzo Bernini va crear aquesta imatge escultòrica de mida natural que representa el moment en què la nimfa Dafne es comença a convertir en llorer per evitar ser estimada a contracor pel déu Apol·lo. L'obra és al Museu Villa Borghese de Roma
L'escultura de marbre va ser començada per Bernini als 24 anys, entre 1622 i 1625 i segueix la descripció del mite que fa Ovidi a les Metamorfosis I, i el detall precís del moment de l'inici de la transformació dels seus dits en branques.
Bernini va esculpir els següents versos d'Ovidi:


vix prece finita torpor gravis occupat artus,
mollia cinguntur tenui praecordia libro,
in frondem crines, in ramos bracchia crescunt,               550
pes modo tam velox pigris radicibus haeret,
ora cacumen habet: remanet nitor unus in illa.

"Ha acabat el seu prec tot just, quan sent que li pesen
tots els membres: el cos se cenyeix d'una escorça ben fina,
els cabells en fullam es transformen, els braços en branques;
aquells peus corredors arrelen formant una soca
i la corona un cimal: només la bellesa conserva."

Traducció de Jordi Parramon. Quaderns Crema

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada